Sarroca de Bellera - Pels entorns de la vila de Ramon Violant i Simorra i la Toscanera

PER QUÈ VAL LA PENA?

En aquesta caminada circular per l’entorn del poble de Sarroca de Bellera descobrirem la vila d’uns dels etnògrafs pirinencs més importants: Ramon Violant i Simorra. A més, gaudirem de les vistes de la vall de Bellera des de la roca del Castell, visitarem la font de Peret i utilitzarem part del camí vell que comunicava el Pallars Jussà amb l’Alta Ribagorça. El camí de l'Obac també és interessant perquè antigament s'havia extret la pedra tosca o tova calcària d'algun dels seus llocs de pas.

ACCÉS A LA RUTA

Des de la carretera N-260, entre la Pobla de Segur i el Pont de Suert, trobem dues entrades a Sarroca de Bellera: una en el punt quilomètric 325 i l’altra en el  327 (carretera L-521). Un cop arribeu a Sarroca de Bellera podeu deixar el vehicle a l'aparcament de l'entrada del poble, abans de l'ajuntament.

FITXA TÈCNICA

• Distància: 4,5 km
• Desnivell: 185 m
• Durada aproximada: 2h
• Dificultat física: Fàcil
• Dificultat tècnica: Cap
• Descarregat el tríptic de la ruta: PDF (6,5 MB)

DESCRIPCIÓ DE LA RUTA

Deixarem el cotxe al nucli de Sarroca de Bellera. En primer lloc, anirem al mirador del poble, on hi ha les restes de l'antic Castell. Per tant, pel carrer de l'Església entrem a la vila, passem per la plaça Nova i la plaça Vella i tirem amunt tot seguint les indicacions del mirador. Després de gaudir de la bona panoràmica ja podem tornar al safareig per començar l'excursió. Llavors baixem per la carretera en direcció nord, deixant el poble enrere. Aviat trobem el camí vell de la Mola que baixa cap la carretera N-260. Deixem a mà esquerra un prat on hi ha unes escultures de ferro (ovelles blanques) al davant de la roca de Gasol. El camí empedrat baixa pel darrere d'aquesta roca i de seguida trobem el desviament per visitar el Cabanot de la Verge. El camí vell continua baixant resseguint la penya. Trobem antics bancals i, ja a la carretera, hem de creuar-la. Vigilant la circulació, anem cap al túnel, però el deixem a l'esquerra per agafar un camí fins al riu Bòssia. El creuem pel pont de la Mola i agafem el camí de l'Obac. Cal seguir les marques grogues. El camí va pujant i, al cap d'una estona, passem pel costat de la borda de Gassol (a mà esquerra) i de Jaumet. Continuem pujant fins que el camí esdevé més planer, ja en direcció nord-oest. Passem entre murs de pedra seca plens de molsa i arribem a la font de Peret, una surgència d'aigua natural que depèn de l'època de l'any pot portar molta aigua. Després de creuar-la tenim l'opció de desviar-nos un moment per visitar el salt d'aigua, una espectacular formació rocosa de tova calcària i, també, la font de Jaumet.

De nou al camí, seguim fins arribar a la carretera N-260. Aquí girem cap l'esquerra en direcció al Pont de Suert i caminem una mica fins a creuar-la per baixar al Pont de Xerallo. Després cal agafar la carretera que ens portarà de pujada a Sarroca de Bellera.

PUNTS D'INTERÈS DE LA RUTA

Inici i final de la ruta: Antic safareig de la plaça lo Portal

1. Mirador de la roca del Castell o l'Esllissador del diable

A la part alta del poble tenim aquest espectacular mirador de la vall, on abans hi havia el castell dels barons de Bellera. Diu la llegenda que el dimoni hi va deixar marcades les seves peülles i per això hi ha l’Esllissador del Diable, un tobogan natural utilitzat fins fa poc com a rascaculs per la canalla del poble.

2. Roca de Gasol i el Cabanot de la Verge

Segons Ramon Violant i Simorra, fill de Sarroca, tant l’Esllissador del Diable com aquesta roca situada al nord del poble eren roques fecundants. És a dir, tenien el poder de fertilitzar les dones estèrils que s’hi refregaven l’entrecuix. 

A sota de la de la Roca de Gasol hi ha un forat on es diu que es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Sarroca.

3. El pont de la Mola

Aquest pont, que ens permet creuar el riu Bòssia, és d’origen medieval i sovint hi passaven els traginers perquè formava part del camí vell entre la Pobla de Segur i el Pont de Suert. S’ha restaurat recentment. 

4. Borda de Gassol

Encara es poden veure les runes d’aquesta borda, utilitzada durant segles. Les seves parets es van aixecar amb diferents tipus de roques de l’entorn, com ara blocs de conglomerat. Al Pirineu les bordes han estat lligades a la ramaderia i l’agricultura. Normalment tenen dues plantes: la inferior per guardar els animals i la superior per guardar l'herba.

5. Font de Peret i font de Jaumet

Aquestes fonts naturals (l'aigua no està potabilitzada) han estat visitades durant molts segles per la gent del territori. Brollen gràcies a la geologia de la muntanya, caracteritzada per la roca calcària. És un tipus de roca permeable que es dissol fàcilment amb l'aigua, creant fissures i conductes subterranis a través del procés de carstificació, i permetent aquestes surgències.

6. Formació de tova calcària

Gran part del camí de l'Obac passa per la zona de la Toscanera. El topònim remet a la roca tosca o tova calcària que trobem en aquest indret i que veiem sovint en construccions com, per exemple, les arcades de les esglésies. La tosca es deixa treballar molt bé, permet donar-li la forma desitjada, pesa poc i aguanta molts quilos. Antigament indicava riquesa.

Es forma gràcies a l’aigua que circula sota terra, la qual arrossega petites quantitats de calç (carbonat càlcic) dissolta. Quan l’aigua surt a la superfície en una font o un rierol perd part de la pressió i entra en contacte amb l’aire. Això fa que es produeixi una reacció química: l’aigua deixa anar una mica de gas (CO₂) i la calç dissolta es torna sòlida, formant la tova calcària.

7. Poble de Sarroca de Bellera

El poble, a 1.015 m d’altitud, està encimbellat sobre una roca i gaudeix de vistes espectaculars de la vall del riu Bòssia. Havia estat un poble fortificat, protegit per unes muralles formades per la roca del Castell i les mateixes cases. 

És la capital del municipi de Sarroca de Bellera, creat l’any 1972 a partir de l’agrupament dels antics municipis de Benés i Sarroca de Bellera. Avui el municipi l'integren 18 pobles: Avellanos, Benés, Buira, Castellnou d'Avellanos, Castellvill de Bellera, Erdo, la Bastida de Bellera, la Mola d'Amunt, les Esglésies, Manyanet, Mesull, Santa Coloma d'Erdo, Sarroca de Bellera, Sas, Sentís, Vilancós, Vilella i Xerallo.

8. Ramon Violant i Simorra

Va néixer a Sarroca de Bellera l'any 1903 en una modesta família de sastres. De ben petit va marxar per aprendre l'ofici i va acabar obrint el seu propi taller a Barcelona. Des de ben jove se li va despertar un esperit inquiet i observador, sobretot pel que fa a la cultura popular i les formes de vida del Pirineu. Els seus escrits i monografies sobre els treballs de camp i la cultura material pirinenca l'han convertit en un dels etnògrafs més importants d'Europa. Va morir el 1956 a Barcelona.