Benés
BENÉS
La llegenda ens diu que la santa patrona de Benés era filla d'una família noble catalana. Eren temps difícils, ja que els invasors en feien de les seves, però és ben cert que mai van poder assolir la conquesta del castell on residia la jove. Coloma, tot ho hem de dir, era tan bella i tan generosa com no n'hi havia a centenars de llegües al voltant. Eren molts els cavallers de noble alcúrnia que la pretenien per muller, però ella només volia ajudar els altres i no pensava en maridar-se.
Aquells temps difícils de lluita van fer que el germà de la jove Coloma hagués d'anar a lluitar i la noia va quedar-se sola al castell, ja que no tenia pares perquè havien mort feia temps.
Aquest fet va ser aprofitat per un dels pretendents per insistir un dia i un altre amb la intenció de fer-la seva, però ella no féu cap cas de les insinuacions, i al final, de les amenaces.
El pretendent, irat, va emprendre el camí del camp de batalla on lluitava el germà de la noia. Quan va trobar-lo a la tenda que ocupava li féu avinent que mentre ell lluitava pel bon nom de la família, la seva germana havia fet un canvi radical i passava nits i dies organitzant balls i diversions deshonestes.
Quan el germà va sentir allò, la ira li pujà al cor i abandonà el camp de batalla en direcció al seu castell.
En arribar-hi, sense voler escoltar cap raonament de la seva germana que li deia que tot allò era una mentida per haver menyspreat les propostes d'aquell pretendent, se la va emportar al bosc, la va lligar en un arbre i li va donar mort. Quan el germà va entendre el seu crim va fugir d'aquell lloc del bosc esperant que els óssos fessin desaparèixer el cos de la seva germana i també tota la resta de la seva culpabilitat, així podria dir que havia estat morta i devorada per aquells animals.
No va succeir pas així, ja que els óssos, a pesar de tenir gana no van tocar aquell cos al qual uns nobles cavallers li donaren sepultura. Mentre, al seu germà li eren imputades les greus faltes d'assassinat i abandonament, cosa que va haver de pagar davant la justícia.
Santa Coloma també era invocada contra els óssos i les poques ermites que li foren dedicades per la muntanya es trobaven en vells caus d'óssos.
En alguns pobles de muntanya com Benés van adoptar santa Coloma per patrona de l'església del poble perquè segons la tradició la santa protegia contra aquests animals el poble que la invocava.
Una de les tradicions de Benés consistia en el fet que al punt de la mitjanit del dia 31 de desembre l'avi de la casa tallava una llesca de pa solemnement en presència de tots els altres membres de la família que es trobaven presents al voltant de la taula i mentre resava a santa Coloma acomiadava l'any vell i desitjava bon any nou a tothom. Aleshores guardava la llesca de pa dins el calaix i ningú podia agafar-la en tot l'any. La gent creia que aquell pa portava felicitat, salut i prosperitat a la casa, i que no faltaria el pa durant tot l'any. Si aquell pa es floria es prenia com a signe que les coses no anirien bé.