Història

El poble de Sarroca de Bellera es troba situat al cim d’una muntanya i molt a prop del riu Bellera.

Antigament va ser el centre de la Baronia de Bellera que tenia alli el seu castell. El Castell de Bellera està documentat des del 904. Va ser conquistat per Llopibn Muhammad (senyor musulmà de Lleida) al comte Ramón II de Pallars-Ribagorça. El 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà li dona al seu cosí Ramón V de Pallars Jussà. El 1041 Bernat Guillem de Bellera compra el castell de sant Genís. Durant la invasió de les tropes franceses el 1719 va tenir un paper decisiu en la defensa de la comarca. En ruïnes ja durant la mitat del segle pasat, actualmente perduren restes de murs a prop del penya-segat de Sarroca. A partir de 1280 els Bellera pasen a ser feudataris del rei per als castells de les valls d’Àssua, Bellera, Tirvia i Ferrera així com de la vila de Rialp.

A la part que es considera inicial del poble, existeix la Roca del Castell, accesible per un molt dret camí, on es poden observar unes entalladures a la roca, segons els experts, basaments per a les antigues contruccions del mateix. Al mateix lloc existeix una pendent de pedra sobre l’ abisme, anomenat El Lliscador del Diable.

A prop del nucli de La Bastida, concretament a les actualment denominades Bordes de Torres, va existir un antic convent fundat cap als anys 840 pel abad Vulgarà, anomenat Sant Genís de Bellera. Posteriorment va passar a la propietat dels monasteris de Lavaix i de Gerri de la Sal. Quedan només vestigis de les bordes.

De la mateixa època és el Pont del Diable, a la mateixa zona i aigües avall de la Bastida de Bellera. Unia el convent amb el poble de la Bastida, situat a l’altre costat del profund barranc. Ha sigut reconstruit recentement.

Al nucli agregat de Sentís es trobava també el monasteri de Sant Julià de Sentís. Es desconeix la data exacta amb la que va ser fundat el convent del que tampoc es tenen moltes dades. Es sap que el 848 es va intentar restablir en aquest lloc la vida monàstica però que l’ intent va fracasar.

El municipi actual es va formar per la unió el 1972 del de Benés amb el de Sarroca.