El Bosc de Sarroca
El bosc de Sarroca s’estén pels vessants muntanyosos de la riba dreta de la vall de Bellera. L’arbreda ocupa actualment una extensió d’unes 300 Ha., però a mitjans del s. XX la forest natural havia estat mesurada en només 20 Ha. i gran part de la muntanya era dedicada a conreus i pastures, amb els camps delimitats per tanques arbrades o arbustives.
El bosc primari era constituït per una roureda de roure martinenc, que va anar essent destruïda pels usos agrícoles des de temps seculars. A mitjans del segle XX, amb l’abandonament creixent dels camps per causa del despoblament rural, l’any 1961 s’autoritzà una repoblació parcial amb el pi roig (Pinus sylvestris).
Erma la terra, el bosc anà recuperant en pocs decennis el seu espai per camps i pastures. El roure martinenc, amb el seu estol d’arbres i arbusts acompanyants, s’estengueren pels bancals situats a més altura, mentre que en els inferiors, refrescats per l’aigua eixida de les diferents fonts que afloren a mig vessant de la muntanya, s’hi anaren formant arbredes de caducifolis, freixenedes, tremoledes, amb alguns pollancres negres (Populus nigra) i uns pocs de blancs (Populus alba), arbres tots de gegantines i vincladisses copes.