Dissabte, 24 De Juny De 2017
Carrer Únic, s/n Sarroca de Bellera, Sarroca de Bellera - 25555 Telèfon: Tel. 973661701 Fax: Fax. 973661701
ajuntament@sarrocabellera.cat

Història

Història

El poble de Sarroca de Bellera es troba situat al cim d’una muntanya i molt a prop del riu Bellera.

Antigament va ser el centre de la Baronia de Bellera que tenia alli el seu castell. El Castell de Bellera està documentat des del 904. Va ser conquistat per Llopibn Muhammad (senyor musulmà de Lleida) al comte Ramón II de Pallars-Ribagorça. El 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà li dona al seu cosí Ramón V de Pallars Jussà. El 1041 Bernat Guillem de Bellera compra el castell de sant Genís. Durant la invasió de les tropes franceses el 1719 va tenir un paper decisiu en la defensa de la comarca. En ruïnes ja durant la mitat del segle pasat, actualmente  perduren restes de murs a prop del penya-segat de Sarroca. A partir de 1280 els Bellera pasen a ser feudataris del rei per als castells  de les valls d’Àssua, Bellera, Tirvia i Ferrera així com de la vila de Rialp.    

A la part que es considera inicial del poble, existeix la Roca del Castell, accesible per un molt dret camí, on es poden observar unes entalladures a la roca, segons els experts, basaments per a les antigues contruccions del mateix. Al mateix lloc existeix una pendent de pedra sobre l’ abisme, anomenat El Lliscador del Diable.

A prop del nucli de La Bastida, concretament a les actualment denominades Bordes de Torres, va existir  un antic convent fundat cap als anys 840 pel abad Vulgarà, anomenat Sant Genís de Bellera. Posteriorment  va passar a la propietat dels monasteris de Lavaix i de Gerri de la Sal. Quedan només vestigis de les bordes.

De la mateixa època és el Pont del Diable, a la  mateixa  zona i aigües avall de la Bastida de Bellera. Unia el convent amb el poble de la Bastida, situat a l’altre costat del profund barranc. Ha sigut reconstruit recentement.

Al nucli agregat de Sentís es trobava també el monasteri de Sant Julià de Sentís. Es desconeix la data exacta amb la que va ser fundat el convent del que tampoc es tenen moltes dades. Es sap que el 848 es va intentar restablir en aquest lloc la vida monàstica però que l’ intent va  fracasar.

El municipi actual es va formar per la unió el 1972 del de Benés amb el de Sarroca.

Llegendes

 

BENÉS

 

La llegenda ens diu que la santa patrona de Benés era filla d'una família noble catalana. Eren temps difícils, ja que els invasors en feien de les seves, però és ben cert que mai van poder assolir la conquesta del castell on residia la jove. Coloma, tot ho hem de dir, era tan bella i tan generosa com no n'hi havia a centenars de llegües al voltant. Eren molts els cavallers de noble alcúrnia que la pretenien per muller, però ella només volia ajudar els altres i no pensava en maridar-se.

Aquells temps difícils de lluita van fer que el germà de la jove Coloma hagués d'anar a lluitar i la noia va quedar-se sola al castell, ja que no tenia pares perquè havien mort feia temps.

Aquest fet va ser aprofitat per un dels pretendents per insistir un dia i un altre amb la intenció de fer-la seva, però ella no féu cap cas de les insinuacions, i al final, de les amenaces.

El pretendent, irat, va emprendre el camí del camp de batalla on lluitava el germà de la noia. Quan va trobar-lo a la tenda que ocupava li féu avinent que mentre ell lluitava pel bon nom de la família, la seva germana havia fet un canvi radical i passava nits i dies organitzant balls i diversions deshonestes.

Quan el germà va sentir allò, la ira li pujà al cor i abandonà el camp de batalla en direcció al seu castell.

 En arribar-hi, sense voler escoltar cap raonament de la seva germana que li deia que tot allò era una mentida per haver menyspreat les propostes d'aquell pretendent, se la va emportar al bosc, la va lligar en un arbre i li va donar mort. Quan el germà va entendre el seu crim va fugir d'aquell lloc del bosc esperant que els óssos fessin desaparèixer el cos de la seva germana i també tota la resta de la seva culpabilitat, així podria dir que havia estat morta i devorada per aquells animals.

No va succeir pas així, ja que els óssos, a pesar de tenir gana no van tocar aquell cos al qual uns nobles cavallers li donaren sepultura. Mentre, al seu germà li eren imputades les greus faltes d'assassinat i abandonament, cosa que va haver de pagar davant la justícia.

Santa Coloma també era invocada contra els óssos i les poques ermites que li foren dedicades per la muntanya es trobaven en vells caus d'óssos.

 

En alguns pobles de muntanya com Benés van adoptar santa Coloma per patrona de l'església del poble perquè segons la tradició la santa protegia contra aquests animals el poble que la invocava.

 

Una de les tradicions de Benés consistia en el fet que al punt de la mitjanit del dia 31 de desembre l'avi de la casa tallava una llesca de pa solemnement en presència de tots els altres membres de la família que es trobaven presents al voltant de la taula i mentre resava a santa Coloma acomiadava l'any vell i desitjava bon any nou a tothom. Aleshores guardava la llesca de pa dins el calaix i ningú podia agafar-la en tot l'any. La gent creia que aquell pa portava felicitat, salut i prosperitat a la casa, i que no faltaria el pa durant tot l'any. Si aquell pa es floria es prenia com a signe que les coses no anirien bé.

Llegendes - Pep Coll

Vall de Manyanet: el Serpent de Benés, la Font de la Senyora, fantasies de Sarroca, la Casa Encantada ( Pep Coll ).

El serpent de Benés.

La mestressa de Badia, a Benés, ens acompanya al prat de Sant Feliu, on fa molts anys s’hi aixecava un convent de frares. En un cantó del prat, al peu del vell camí que puja a Manyanet, hi ha les restes de la Bassa del Casal, l’indret on fa anys s’apareixia un monstruós serpent amb cabellera. El qui el veia - fos bèstia o persona - fugia esfereït talment hagués vist el mateix diable.

Conten que un home de Manyanet que gastava aires de pinxo, el Valent de Pranera, un dia que algú l’avisà que havia vist el serpent, agafà l’escopeta i la forca de ferro i es presentà al Casal. En veure el monstre, girà cua cap al seu poble amb els talons al cul. Marcelino de Bonet de Benés, un dels últims de veure el serpent fa una setantena d’anys, deia que el cos era tant retjo que no s’hauria pas esmunyit pel portal d’una era.

*

La font de la Senyora.

Tornem enrere cap a la Mola del Damont, on prenem un trencall que ens porta fins a Sentís. La mestressa i l’amo de casa Sunyé, l’única casa del poble habitada tot l’any, ens acullen amb cordialitat a l’hora que ens informen sobre la Font i la Casa de la Senyora. Continuem per la pista d’Erta fins a la collada de Prat d’Hort on deixem el cotxe. Molt aprop d’aquí, quatre pedres, sovint remogudes pels buscadors de tresors, assenyalen el lloc on s’aixecava l’antic monestir de Sant Julià de Sentís. Nosaltres caminem en direcció a ponent fins a la Borda de Roc, una mica més avall de la qual descobrim la Font de la Senyora, i en la penya de l’altre costat, l’espluga coneguda com la Casa de la Senyora.

.

Conten que l’encantada que hi vivia rentava la roba a la font i després l’estenia prop de la casa. Tot aquell que s’atrevís a tocar, ni que fos només una peça i amb la punta dels dits, quedava encantat per tota la vida. Diuen que la Casa de la Senyora es comunica per un túnel amb el Forat dels Encantats, un avenc al capdamunt del Tossal de Tous.

A casa Sunyé ens han mostrat un parell de destrals de pedra trobades fa anys vora la Casa de la Senyora, fet que ens confirma una sospita que teníem fa temps: que les coves d’encantades són sovint habitacles primitius, probablement prehistòrics.

*

Fantasies de Sarroca.

La Mare de Déu de Bellera no té res a envejar a la seua germana de Castellgermà. Segons la tradició, la imatge fou trobada al Cabanot de la Verge, un aixopluc a tocar del poble, sota la magnífica Roca de Gasol. Conten que en el moment de ser descoberta, la imatge plantava dreta damunt la llenasca inclinada de l’interior de la cova.

Per altra banda, a la Roca del Castell - aquesta damunt el poble -, el dimoni hi deixà marcades les peülles en un indret conegut com l’Esllissador del Diable. Aquest tobogan diabòlic, tot i trobar-se a la punta d’una esbalçada, la canalla del poble la feien servir de rascaculs fins no fa gaire.

.

Segons Ramon Violant i Simorra, fill de Sarroca, tant l’Esllissador del Diable com la Roca de Gasol antigament eren roques fecundants. És a dir, tenien el poder de fertilitzar les dones estèrils que s’hi refregaven l’entrecuix.

.

L’any 1981, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la mort d’aquest estudiós del folklore pirinenc, un grupet de pallaresos li vam retre un homenatge al seu poble natal. Un padrí que l’havia conegut de jove, ens assegurava que el Ramon de Violant era un sabatot que no sabia re, que, en realitat, tot el que escrivia als llibres li ho havia dit ell. “Quan jo llaurava amb les bous - explicava l’home - lo Ramon es presentave amb la seua llibreteta i em preguntave: “Com en dius d’això?” I jo li diva: “Això é l’esteva de la reu, carallot!”, i així tota l’estona.”

Decididament, el Ramon de Violant fou una personalitat fantàstica. L’home, tot i haver nascut en aquest poblet, tot i ser fill d’un pobre sastre, tot i no haver tingut estudis superiors, tot i morir en plena maduresa creativa, en fi, tot i haver copiat el que li deien els seus veïns ( potser precisament per això! )… és una de les figures cabdals de l’antropologia europea del segle XX.

 

La Casa Encantada.

A la Casa Encantada, un dels primers dolmens catalans descoberts pels nostres historiadors, s’hi accedeix habitualment des de Pinyana. Deixem el cotxe abans d’arribar al poble - en el primer revolt de la pista, un cop passada la font - i després ens enfilem durant mitja hora llarga per un camí que puja fins el capdamunt de la serra de llevant. De fet, la Casa Encantada es troba a la mateixa carena, al mig d’una paret que separa el bosc de Sarroca de la vall de Pinyana. Una enorme llosa - tres metres de llarg, dos d’ample, per mig de gruix -, descansa damunt de les altres quatre que formen les parets.

.

Segons els pobles veïns, aquesta cabanya és obra d’una antiga geganta. La donassa arrencà aquells cinc cantals del barranc de Pinyana, formant l’escanyat congost d’Estany Obert i després els traginà muntanya amunt. En duia una al cap, dues a sota l’aixella i les altres dues penjades amb una soga a tall de davantal. Tot i la càrrega, no parava de filar amb les mans, que encara li quedaven lliures. En arribar a la carena, la geganta va caure morta de fadiga i es formà la cabanya.

.

Alguns matins, la gent de la Bastida hi ataüllaven una blancor espurlent, que no era altra cosa que la roba estesa del encantats. Mai no se’ls acudiria d’anar-hi: sabien que la roba es faria fonedissa bona cosa abans d’arribar-hi.

*

Pep Coll dins Viatge al Pirineu fantàstic. Columna Edicions, 1996.

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web